Lux

Lux in tenebris lucet

L’ús per l’home de la il·luminació artificial més enllà de l’obtinguda pel foc, pot rastrejar-se fins els temps del Paleolític. Però les llànties no es feren servir a gran escala fins que el desenvolupament de l’agricultura va fer assequible alguns productes com els olis de sèsam, de lli o d’oliva. Ja en la Grècia clàssica, desenes de milers d’aquestes fonts de llum, generalment fetes en terra cuita, eren produïdes pels artesans per a la seva distribució per Àsia Menor, Grècia, Sicília, Itàlia i altres zones del món antic. A l’àrea del Mediterrani, la pràctica de fabricar llànties una per una al torn del ceramista fou substituïda per la producció en massa a través de l’ús de motlles, molt abans de l’era cristiana.

L’evolució de la forma, la funció i la decoració d’aquests senzills objectes és interessant tan per sí mateixa com per la seva interpretació per a l’estudi de les tècniques i de la societat antigues.